miscelanea
"Miscel·lània" és el meu calaix de sastre. Descrec del concepte d'evolució aplicat a l'art. És evident que la ciència si que el té, i per aquesta raó ens sentim més assegurats per ella que per l'art. No veig quina evolució hi ha entre els treballs de Velázquez i Picasso, o entre aquells de Praxíteles i Juli González.

Si aquest raonament s'aplica al recorregut d'un sol artista, puc afirmar que les seves diverses "èpoques" no són més que llocs diferents o estats mentals diversos. Els seus començaments porten inplícit el germen d'allò que advendrá més tard. El meus treballs més antics no son més que "un lloc", tan vàlid com qualsevol d'altre.