textos catàlegs

PINTURA DEVANT LA LLIBRERIA

per Àlex Mitrani,
Barcelona, octubre 2013


Carles Gabarró (Barcelona, 1956) és un pintor de trajectòria coherent i intensa. La seva carrera es va iniciar coincidint amb la fase final de l'eufòria pictòrica de la postmodernitat, als anys vuitanta. Però si Gabarró compartí l'alliberament que suposà el retorn a la pintura i a la seva elaboració sensual i impulsiva, en canvi no va escoltar els cants de sirena de l'espectacle i l'egocentrisme que la pervertiren. Des d'uns principis expressionistes, la seva obra ha respost sempre a una recerca de la profunditat, del sentit, a una interrogació on allò pictòric acompanya allò existencial.


Aquesta exposició està centrada en una selecció d'una íntima sèrie d'obres sobre el tema de la llibreria que Gabarró va portar a terme d'agost a octubre de 2006 i que fins ara no s'havia vist. Al nostre entendre, la sèrie emmarca i condensa bona part de les preocupacions i temes del pintor, i ho demostrem vinculant-la a unes peces de joventut, de 1985, i amb tres peces molt recents, per tal de comprovar la continuïtat d'una poètica.



Llibreries

Les llibreries són els mobles on es conserven i classifiquen els llibres, constituint, si el nombre i la qualitat ho permeten, una biblioteca. Es tracta d'un moble relativament modern. A l'edat mitjana, els monjos conservaven els seus escassos i valuosos llibres a l'armarium, un nínxol inscrit dins el mur. L'origen de l'armarium, és el lloc on a l'Antiguitat es conservaven, amagades i protegides dins la paret, les armes. Evolució interessant doncs, la d'aquest canvi d'ús. El llibre s'havia de protegir pel seu valor i per la seva potencialitat: el coneixement allibera i dona poder, com les armes. La famosa llibreria que apareix als mosaics del Mausoleu de Gal·la Placídia de Ràvena, contenint els quatre Evangelis, és alhora un cofre i un temple.


Gabarró ja havia pintat piles de llibres, de volums d'aspecte deliberadament docte i antic, a la seva època de joventut. El llibre i la seva imposant presència, volumètrica i potser també hermètica, el fascinava. La vida i la maduresa l'han portat ha constituir la seva pròpia biblioteca, que esdevé un territori íntim i fetitxe. El contempla fascinat per la multiplicació dels lloms, l'efecte de mosaic i l'estructura ortogonal que s'hi produeix. La llibreria estableix una retícula, una bastida que acull el recorregut cultural i les inquietuds d'una vida, tant pels llibres com pels objectes que s'hi dipositen.


Meditacions

I entre els llibres: el crani, la calavera... Vestigi humà i objecte simbòlic vinculat a la meditació, al pensament profund sobre la vida que sorgeix del coneixement de la seva finitud i transitorietat, el crani acompanya la iconografia tradicional dels pensadors i els eremites. El Sant Jeroni de Caravaggio del Museu de Montserrat n'és un dels millors exemples. Enfront de la seva banalització frívola en la societat de masses actual i assumint amb gust el perill de semblar excessivament tràgic, l'artista recupera aquest motiu. Respon a una necessitat interior, fins i tot, potser, a una pulsió inconscient. El crani evoca la mort, però és també un rastre grotesc que ens recorda la vanitat de les nostres vanitats. Invocar el crani és manifestar la necessitat de transcendir la comuna intranscendència de les coses i la retòrica excessiva que ens envolten. És cridar l'atenció sobre la necessitat de retornar a la possibilitat i la dignitat d'un pensar potser no immediatament joiós, poc complaent, deliberadament tradicional o millor, allunyat de l'aire dels temps actuals, però necessari.


Pintura

Finalment, la llibreria no és només un moble ni un símbol. El crani no és només una cita iconogràfica o un símptoma pessimista. Com es resol la relació entre la cultura heretada i la meditació associada al pensament solitari? En aquest cas, l'artista troba una solució no-discursiva sinó processual: la pintura. Gabarró contempla fascinat la multiplicació dels lloms, l'efecte de mosaic i l'estructura ortogonal que s'hi produeix. La llibreria estableix una retícula, una composició bàsica. Per això, a les fàbriques que també pinta Gabarró, retrobem el serialisme i la frontalitat de les llibreries i la buidor negra dels ulls dels cranis. La pintura permet establir relacions, analogies i metàfores, que no s'expliquen discursivament i resten en una indefinició fecunda. En el treball de la seva figuració, en l'ambigüitat produïda per la seva contemplació, la pintura ofereix un mecanisme de reflexió obert i secret alhora. La pintura emergeix, subtilment, al primer pla.