textos catálogos

PINTURA ANTE LA LIBRERÍA

por Àlex Mitrani,
Barcelona, octubre 2013


Carles Gabarró (Barcelona, 1956) es un pintor de trayectoria coherente e intensa. Se inició en la euforia pictórica de la postmodernidad de los años 80, tras sus estudios de Bellas Artes en Barcelona y una larga estancia en París. Compartió el entusiasmo del retorno a la pintura típico de la época pero aborreció el espectáculo y la banalización buscando profundidad de sentido y respuesta al interrogante existencial y pictórico.


Esta exposición versa sobre las bibliotecas. Gabarró pintó en 2006 esta selección de obras que hoy estrenamos. La biblioteca es el lugar simbólico donde se construye un pensamiento y una cultura. Gabarró mezcla libros y cráneos que constituyen la iconografía característica de la meditación sobre la fragilidad humana, un tema de alto interés para el pintor. La selección incluye también piezas de juventud, de 1985, y algunas más recientes, que nos permiten comprobar la continuidad de una poética. La austeridad y el rigor que reinan en su obra son un antídoto a la frivolidad y a la vacua vanidad, y una invitación a la reflexión personal y exigencia moral.


La continuación del texto no se encuentra traducida al castelano


Llibreries

Les llibreries són els mobles on es conserven i classifiquen els llibres, constituint, si el nombre i la qualitat ho permeten, una biblioteca. Es tracta d'un moble relativament modern. A l'edat mitjana, els monjos conservaven els seus escassos i valuosos llibres a l'armarium, un nínxol inscrit dins el mur. L'origen de l'armarium, és el lloc on a l'Antiguitat es conservaven, amagades i protegides dins la paret, les armes. Evolució interessant doncs, la d'aquest canvi d'ús. El llibre s'havia de protegir pel seu valor i per la seva potencialitat: el coneixement allibera i dona poder, com les armes. La famosa llibreria que apareix als mosaics del Mausoleu de Gal·la Placídia de Ràvena, contenint els quatre Evangelis, és alhora un cofre i un temple.


Gabarró ja havia pintat piles de llibres, de volums d'aspecte deliberadament docte i antic, a la seva època de joventut. El llibre i la seva imposant presència, volumètrica i potser també hermètica, el fascinava. La vida i la maduresa l'han portat ha constituir la seva pròpia biblioteca, que esdevé un territori íntim i fetitxe. El contempla fascinat per la multiplicació dels lloms, l'efecte de mosaic i l'estructura ortogonal que s'hi produeix. La llibreria estableix una retícula, una bastida que acull el recorregut cultural i les inquietuds d'una vida, tant pels llibres com pels objectes que s'hi dipositen.


Meditacions

I entre els llibres: el crani, la calavera... Vestigi humà i objecte simbòlic vinculat a la meditació, al pensament profund sobre la vida que sorgeix del coneixement de la seva finitud i transitorietat, el crani acompanya la iconografia tradicional dels pensadors i els eremites. El Sant Jeroni de Caravaggio del Museu de Montserrat n'és un dels millors exemples. Enfront de la seva banalització frívola en la societat de masses actual i assumint amb gust el perill de semblar excessivament tràgic, l'artista recupera aquest motiu. Respon a una necessitat interior, fins i tot, potser, a una pulsió inconscient. El crani evoca la mort, però és també un rastre grotesc que ens recorda la vanitat de les nostres vanitats. Invocar el crani és manifestar la necessitat de transcendir la comuna intranscendència de les coses i la retòrica excessiva que ens envolten. És cridar l'atenció sobre la necessitat de retornar a la possibilitat i la dignitat d'un pensar potser no immediatament joiós, poc complaent, deliberadament tradicional o millor, allunyat de l'aire dels temps actuals, però necessari.


Pintura

Finalment, la llibreria no és només un moble ni un símbol. El crani no és només una cita iconogràfica o un símptoma pessimista. Com es resol la relació entre la cultura heretada i la meditació associada al pensament solitari? En aquest cas, l'artista troba una solució no-discursiva sinó processual: la pintura. Gabarró contempla fascinat la multiplicació dels lloms, l'efecte de mosaic i l'estructura ortogonal que s'hi produeix. La llibreria estableix una retícula, una composició bàsica. Per això, a les fàbriques que també pinta Gabarró, retrobem el serialisme i la frontalitat de les llibreries i la buidor negra dels ulls dels cranis. La pintura permet establir relacions, analogies i metàfores, que no s'expliquen discursivament i resten en una indefinició fecunda. En el treball de la seva figuració, en l'ambigüitat produïda per la seva contemplació, la pintura ofereix un mecanisme de reflexió obert i secret alhora. La pintura emergeix, subtilment, al primer pla.