textos catálogos

ARBORESCÈNCES

por Àlex Mitrani,
Barcelona, gener 2012 (unicamente en catalán y francés)


"Refuse-toi à écrire des choses sans importance,
c'est la plaie de la poésie actuelle"

Max Jacob, Lettres à Guy Cadou.

I Max Jacob continuava amb l'aclariment: no es tracta d'escriure "poemes filosòfics" ni "poemes obscurs" sinó de fer de la poesia quelcom lligat amb el pensament i amb el patiment humans. Podríem aplicar aquests consells a la pintura. Avui en dia més que mai, la pintura o la literatura, l'art, no poden ser banals. És un qüestió d'honestedat, de responsabilitat, de sentit.


La singular tensió entre bellesa i inquietud que es manifesta en la pintura de Carles Gabarró ens situa davant una experiència important, que mereix deteniment. D'arrel formalista i intuïtiva la seva obra sembla expressar-se en camins estrictament abstractes i emocionals. Però ara, per primera vegada, apareix una relació amb la conjuntura actual, amb la situació social: la crisi i la depressió econòmica. Cal dir que aquest sentit sorgeix a posteriori en el procés creatiu del pintor, però intuïm que l'assumeix i el recull gustosament. Perquè l'important és que, per sobre de les misèries de la quotidianitat, l'exemple donat és de la llibertat i el dret a la bellesa que la pintura procura.


Aquesta és l'ocasió d'un nou retrobament de l'artista Paris, la ciutat on va iniciar la seva carrera. Gabarró, barceloní, és encara un pintor parisenc, un digne representant de la tradició moderna de la pintura com a territori de creació. Es mostra equil·librat, violent i delicat alhora. Hi ha quelcom cezanià en les harmonies del verds i el terres. Hi ha un sentit del ritme en la concatenació i comunicació de les masses que ens fa pensar en Poliakoff. Però Gabarró ens ofereix paisatges nous, uns recorreguts originals i apassionats: els d'unes arborescències pictòriques que estableixen camins per albirar horitzons d'esperança.